El programa d’intercanvi de caire lingüístic entre l’alumnat del Quebec i el de Catalunya té una durada de tres mesos pels alumnes de Catalunya i de tres mesos pels alumnes del Quebec.

Aquest programa es gestiona entre el Departament d’Ensenyament i Éducation internationale, una cooperativa de serveis pel desenvolupament i l’intercanvi en educació, creada per les comissions escolars i els organismes educatius del Quebec per tal d’obrir la xarxa escolar quebequesa internacionalment i per ajudar els alumnes a esdevenir ciutadans del món.

Continua llegint aquí.

Aquest curs 2018-2019, els alumnes Noemí Carpinteri i Mathieu Francoeur van estar 3 mesos al nostre institut. Així mateix, el Pol Casal i Ona Morales de 4t d’ESO han anat 3 mesos al Canadà.

Aquí en teniu les seves impressions:

Pol Casal Gonzalez (4t ESO)

La meva experiència ha sigut increïble, inoblidable i una de les millors que he viscut. Per res del món hagué acabat 3r d’eso sabent que el curs vinent faria un intercanvi de 6 mesos en total amb Canadà, Quebec més específicament. Al principi dius, és molt temps, és en francès i domino millor l’anglès, està molt lluny… Però jo gràcies a la meva confiança i l’ajut dels meus pares vaig decidir intentar-ho i me n’arrepenteixo. A Quebec  he fet moltes activitats amb la neu, ja sigui: esquiar, patinar sobre gel, trineu de gossos, anar a un parc d’atraccions, on baixes amb flotadors per la neu i he fet excursions amb raquetes . Amb la família ho he passat molt bé, m’han tractat com un fill més i a sobre em van porta a Nova York. El Mathieu, el meu corresponsal canadenc i jo hem tingut una connexió espectacular, hem rigut, jugat, mirat pel·lícules i anat a festes junts, una de les millors persones que he conegut. El resum és que he après francès, ho he disfrutat tot  al màxim que això també és important i ha sigut una experiència que sempre perdurarà en la meva memòria.

Gràcies als meus pares, a la Pili Oliveres, professors i a la directiva del meu Institut per haver-ho fet possible. És una experiència que repetiria cada any.

Ona Morales (4t ESO)

Quan vaig rebre el correu en què posava que estava acceptada per anar a Canadà, no m’ho vaig creure. Tot anat molt ràpid, semblava ahir que em presentaven la família. Lo bo, és que quan vaig anar-hi ja coneixia a la família i sobretot a la meva corresponsal que ja havia estat a casa meva tres mesos. Anar a un altre país, amb una altra família que més o menys coneixia va ser molt millor. La confiança amb la família la vaig tenir amb dues setmanes.

Un cop allà, no em va costar gens habituar-me, la llengua, la família, els amics, l’institut, cada dia era millor. Això sí, el canvi d’horari d’aquí allà era el que més em va costar. Hi havia sis hores de diferència i vaig estar una setmana amb Jet-lag i amb la meva família de Pobla no podia parlar molt entre setmana perquè quan arribava de l’institut ells ja havien d’anar a dormir. També em va costar habituar-me amb el fred… Un dia vam arribar a -38 graus! Cada cap de setmana em portaven a fer diferents activitats, fins i tot em van portar a la ciutat més gran de Canadà, Toronto.

L’experiència ha estat brutal; si puguesa ho tornaria a repetir. Penso que m’ha anat molt bé desconnectar, estar amb un altre país coneixent a gent nova i aprenent una nova llengua i una nova manera de viure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *